5 de agosto de 2008

BALCANS 08

És un moment difícil: la tornada.

Ara ets a casa, “on et pertoca”, com dirien els més arrelats i a la vegada els més desentesos de la grandiositat de la nostra casa, el món.
Lluny queda aquell descens a l’interior de la vida. Aquell descens frenètic, radiant i sempre tant enriquidor. Aquell brau caminar per la bandera d’altres països, el bullici de remotes ciutats de l’est, la humilitat amb que es desperta un petit poble dels Balcans o el silenci amb que s’acluca sota la llum de la lluna. Lluny queda aquella corrent que t’empenyia amb una força vital cap a l’encontre amb l’altre, xocant un i altre cop contra parets de sentiments. Les carícies de nous idiomes que t’esculpeixen en les formes de la multiculturalitat. Lluny queda el bon dia d’un repte o el fatigat aprenentatge amb que es pon el sol. El retrat d’un desinteressat somriure o el caliu de la pobresa. Lluny queda l’abraçada de l’universal: la humanitat.

Lluny queda la que ara és per a mi també casa meva.


Ohrid (Macedònia), Borja Franco

No hay comentarios: