avancem per deixar enrere.
La inèrcia de la vida fa de cada pas un esglaó
sobre el qual es sustenta el nostre incessant caminar,
amb el malentès que el millor és mai deixar de pujar,
descuidant que en certes ocasions retrocedir
és l'opció més adient per progressar.
Preocupacions temporals pel desig d'acotar-lo,
l'angoixa ens visita quan del temps en fem
la minúscula significació d'una fita,
descuidant el constant fluir d'aquest,
que abriga moments de felicitat
en cadascun del seus minuteigs.
Per a tots aquells als qui,
en algun moment,
els han atrapat les presses
en la cursa del temps.
Que susdit es consumeix,
però mai en va si la maleta
de la consciència és plena a arrebossar.
Per a tots aquells, començant per mi,
que n'han pogut fer d'ell un mal ús,
deixant-se absorbir pel seu incessant passar,
que aquest no s'esvaeix, no és en va,
sinó que ens nutreix en la mesura
que bussegem en cada petit plaer.
Que l'esglaó anterior avui ja no és passat,
sinó que és un pont per al demà
on aferrar-se si per quelcom
el ritme de la vida ens fa trontollar.
On cada instant és en ell
un mar de felicitat.
Per a tots nosaltres:
que assaborim la integritat
del nostre créixer.
Sarajevo 2007
Perquè el viatge a Bòsnia constitueix un dels esglaons dels que us he parlat abans, potser un dels més importants. Racó sempre adequat per a resguardar-me en temps difícils, i no menys trascendent també per a propulsar-me a la conquista de somnis futurs!
