Aquesta ciutat va ser declarada Patrimoni Natural, l'any 1979, i Cultural, l'any 1980, de la Humanitat.
És, per a tota la població macedonia, el tresor del seu país.
Ohrid, Borja Franco
24 de agosto de 2008
OHRID, Macedònia
Ohrid és una petita ciutat, situada al sud-oest de Macedònia, i que contorneja la part nord de l'anomenat també llac Ohrid.
Aquesta ciutat va ser declarada Patrimoni Natural, l'any 1979, i Cultural, l'any 1980, de la Humanitat.
És, per a tota la població macedonia, el tresor del seu país.
Ohrid, Borja Franco
Aquesta ciutat va ser declarada Patrimoni Natural, l'any 1979, i Cultural, l'any 1980, de la Humanitat.
És, per a tota la població macedonia, el tresor del seu país.
Ohrid, Borja Franco
18 de agosto de 2008
Bressol de tinta
L’ull carrega els sentiments
en la carreta palpitant de la vida.
I l’escriptura em serveix
d’aparador dels meus pensaments.
Curosament m’esculpeixo
en la retina del full.
Escric la sanefa
que el cor em mana i
engabio els meus pensaments
per a deixar-los volar.
El blanc m’escolta,
es deixa impregnar.
Em respon amb
formes de lletres.
És el llit elàstic
que esmorteix
la caiguda lliure
de la vida.
La tinta fa de molla.
El full es balanceja
als meus sentiments,
o potser és la força
que els gronxa.
El full m’arranca la cara
d’un somriure.
La pell d’una abraçada.
El full és l’espelma,
la metxa, que és la tinta,
s’encén amb sentiments.
El full crida a la mà
que batega tinta.
Ell esdevé el bressol
del meu abecedari,
compost de lletre i sentiments.
El meu món dorm
sobre el paper.
en la carreta palpitant de la vida.
I l’escriptura em serveix
d’aparador dels meus pensaments.
Curosament m’esculpeixo
en la retina del full.
Escric la sanefa
que el cor em mana i
engabio els meus pensaments
per a deixar-los volar.
El blanc m’escolta,
es deixa impregnar.
Em respon amb
formes de lletres.
És el llit elàstic
que esmorteix
la caiguda lliure
de la vida.
La tinta fa de molla.
El full es balanceja
als meus sentiments,
o potser és la força
que els gronxa.
El full m’arranca la cara
d’un somriure.
La pell d’una abraçada.
El full és l’espelma,
la metxa, que és la tinta,
s’encén amb sentiments.
El full crida a la mà
que batega tinta.
Ell esdevé el bressol
del meu abecedari,
compost de lletre i sentiments.
El meu món dorm
sobre el paper.
14 de agosto de 2008
"Los Balcanes poducen más historia de la que pueden consumir"Churchill
Cerimònia de Srebrenica 11-07-2008, Borja Franco
8 de agosto de 2008
La Mare Teresa de Calcuta recordada a Skopje
La Mare Teresa de Calcuta va néixer a Skopje l'any 1910, quan el territori estava sota domini de l'imperi otomà. Cal matissar, per això, que era d'origen albanès.
El passeig principal de la capital de Macedònia alça una estàtua en honor a una de les persones catòliques més influents dels temps.
Quan se li preguntà com es podia promoure la pau arreu del món, la Mare Teresa contestà: "Aneu a casa i estimeu a la vostra família".
Aquesta resposta deixa al descobert un segon dubte: quina és la nostra família?
Estàtua de la Mare Teresa a Skopje, Borja Franco
El passeig principal de la capital de Macedònia alça una estàtua en honor a una de les persones catòliques més influents dels temps.
Quan se li preguntà com es podia promoure la pau arreu del món, la Mare Teresa contestà: "Aneu a casa i estimeu a la vostra família".
Aquesta resposta deixa al descobert un segon dubte: quina és la nostra família?
Estàtua de la Mare Teresa a Skopje, Borja Franco
Una espelma, una llum pel Tibet
Ahir es va celebrar a Barcelona una concentració lluminosa amb ànim de recolzar al poble tibetà. L'acte, que s'englobava dins de la campanya internacional "Candle for Tibet" i que s'estimava que cremava metxes a 150 països, va tindre lloc a Plaça Catalunya des de les 20 fins a les 22 hores del vespre.
Amb aquesta iniciativa es pretenia denunciar la situació d'opressió cultural i violació dels drets humans que pateix el territori asiàtic des què va ser ocupat pels xinesos l'any 1949.
Fotografies fetes per Borja Franco
Amb aquesta iniciativa es pretenia denunciar la situació d'opressió cultural i violació dels drets humans que pateix el territori asiàtic des què va ser ocupat pels xinesos l'any 1949.
Fotografies fetes per Borja Franco
7 de agosto de 2008
Kumanovo unit pel Youth Open Festival
Kumanovo és una de les principals ciutats de Macedònia, situada al nord, a 30 km de Skopje, i amb prop de 100.000 habitants. Aquesta població està repartida entre macedonis i albanesos, majoritàriament, i també gitanos i turcs. La celebració d’aquest festival: Youth Open Festival, organitzat pel Centre de Diàleg Intercultural (CID), tenia com a principal objectiu unir les quatre diferents cultures presents a Kumanovo.
Les diferents comunitats culturals viuen molt separades arran de la guerra entre macedonis i albanesos que va assetjar Macedònia l’any 2001. Els joves són els que més pateixen aquesta situació: “jo mai he trepitjat la zona albanesa” deia Milos Ristovski, un noi macedoni de 17 anys. “La part macedònia la podria recórrer amb els ulls tancats, però a l’albanesa em perdria” va seguir. Això és perquè els joves han nascut, com aquell qui diu, separats. Saben que existeix el barri albanès, el macedoni i també la zona gitana que es situa a la part nord del poble, i no trepitgen la que no és la seva.
És per aquesta conscienciosa divisió que el CID va organitzar aquest any, per primera vegada, el Youth Open Festival. L’objectiu era “mostrar, a través de l’art, que el diàleg i la convivència entre diferents cultures és possible” segons Ivana Davidovska, membre de CID i promotora del festival.
El festival va constar de la col•laboració de 9 voluntaris internacionals provinents d’arreu d’Europa i d’una trentena de voluntaris locals, tant macedonis com albanesos i gitanos, que junts van aconseguir unir per primera vegada les quatre diferents cultures al centre de la ciutat. “Esperem que aquest primer contacte entre les diferents comunitats no quedi només en una anècdota d’aquests tres dies de festival sinó que prengui forma en la vida quotidiana” valorava Lindita Rexhepi, membre de CID i promotora també del festival.
( Les fotografies van ser fetes per la fotògrafa de la organització CID, Marija Jovanovska)
Les diferents comunitats culturals viuen molt separades arran de la guerra entre macedonis i albanesos que va assetjar Macedònia l’any 2001. Els joves són els que més pateixen aquesta situació: “jo mai he trepitjat la zona albanesa” deia Milos Ristovski, un noi macedoni de 17 anys. “La part macedònia la podria recórrer amb els ulls tancats, però a l’albanesa em perdria” va seguir. Això és perquè els joves han nascut, com aquell qui diu, separats. Saben que existeix el barri albanès, el macedoni i també la zona gitana que es situa a la part nord del poble, i no trepitgen la que no és la seva.
És per aquesta conscienciosa divisió que el CID va organitzar aquest any, per primera vegada, el Youth Open Festival. L’objectiu era “mostrar, a través de l’art, que el diàleg i la convivència entre diferents cultures és possible” segons Ivana Davidovska, membre de CID i promotora del festival.
El festival va constar de la col•laboració de 9 voluntaris internacionals provinents d’arreu d’Europa i d’una trentena de voluntaris locals, tant macedonis com albanesos i gitanos, que junts van aconseguir unir per primera vegada les quatre diferents cultures al centre de la ciutat. “Esperem que aquest primer contacte entre les diferents comunitats no quedi només en una anècdota d’aquests tres dies de festival sinó que prengui forma en la vida quotidiana” valorava Lindita Rexhepi, membre de CID i promotora també del festival.
( Les fotografies van ser fetes per la fotògrafa de la organització CID, Marija Jovanovska)
5 de agosto de 2008
BALCANS 08
És un moment difícil: la tornada.
Ara ets a casa, “on et pertoca”, com dirien els més arrelats i a la vegada els més desentesos de la grandiositat de la nostra casa, el món.
Lluny queda aquell descens a l’interior de la vida. Aquell descens frenètic, radiant i sempre tant enriquidor. Aquell brau caminar per la bandera d’altres països, el bullici de remotes ciutats de l’est, la humilitat amb que es desperta un petit poble dels Balcans o el silenci amb que s’acluca sota la llum de la lluna. Lluny queda aquella corrent que t’empenyia amb una força vital cap a l’encontre amb l’altre, xocant un i altre cop contra parets de sentiments. Les carícies de nous idiomes que t’esculpeixen en les formes de la multiculturalitat. Lluny queda el bon dia d’un repte o el fatigat aprenentatge amb que es pon el sol. El retrat d’un desinteressat somriure o el caliu de la pobresa. Lluny queda l’abraçada de l’universal: la humanitat.
Lluny queda la que ara és per a mi també casa meva.
Ohrid (Macedònia), Borja Franco
Ara ets a casa, “on et pertoca”, com dirien els més arrelats i a la vegada els més desentesos de la grandiositat de la nostra casa, el món.
Lluny queda aquell descens a l’interior de la vida. Aquell descens frenètic, radiant i sempre tant enriquidor. Aquell brau caminar per la bandera d’altres països, el bullici de remotes ciutats de l’est, la humilitat amb que es desperta un petit poble dels Balcans o el silenci amb que s’acluca sota la llum de la lluna. Lluny queda aquella corrent que t’empenyia amb una força vital cap a l’encontre amb l’altre, xocant un i altre cop contra parets de sentiments. Les carícies de nous idiomes que t’esculpeixen en les formes de la multiculturalitat. Lluny queda el bon dia d’un repte o el fatigat aprenentatge amb que es pon el sol. El retrat d’un desinteressat somriure o el caliu de la pobresa. Lluny queda l’abraçada de l’universal: la humanitat.
Lluny queda la que ara és per a mi també casa meva.
Ohrid (Macedònia), Borja Franco
Suscribirse a:
Entradas (Atom)