El Cel i el terra

Amsterdam

A vegades somio amb ser un ocell. Així estar al terra seria tan sols el decurs del descans. I un cop reposat, alçar-me tant convençut que tan sols les ales, de reüll, s'advertirien de la distància que em separa del niu que espera el meu retorn des de baix. El cel seria el testimoni del meu créixer.
Però, fins ara, tan sols he pogut sentir això en el meu niu, volant pels meus somnis.
Un cop m'alço, el que miro de reüll és el blau que em tornarà a desafiar una altra nit.