Quan...

Quan el trajecte és semblant però molt diferents són les necessitats per a recorre’l.

Quan de la simple emoció aventurera de creuar el fort curs d’un riu torrencial sorgeix la necessitat de creuar-lo com a única alternativa per a seguir en vida.

Quan els experiments amb objectes, de fotògrafs principiants, que serveixen per a perfilar les tècniques de la profunditat de camp canvien per situacions humanes on una fotografia els pot dignificar la vida. Quan la profunditat de camp pot separar les víctimes dels que fan mal.

Quan tot allò que has estat practicant en un entrenament pren forma en un partit oficial. I del seu desenllaç es dictamina el triomf o el fracàs.

Quan veus que els amics, lluny de decebret, s’han cavat el seu propi parany.
Quan te n’adones que no et sap tant greu que t’hagin menyspreat sinó com la seva actitud és una pedra més que colpeja contra el mur de l’amistat. El mur global.

Quan ja no esperes rebre la seva trucada en el dia en què fas anys…

Quan la bala que has disparat i fallat era la última munició que et quedava.
Quan no apuntes a les boles de fèria, sinó que el que tombes són sentiments...

Quan molts no s’immuten davant de les injustícies que a tu t’esgarrifen. Quan molts no s’immuten però escupen paraules sensibles tintades d’engany.

Quan els laboratoris d’universitats es canvien per laboratoris professionals. Quan els experiments passen de proves acadèmiques a experiments amb humans.

Quan d’assajar el cant davant del teu propi mirall tens de reflex les grades d’una gran sala plena arrebossar.

Quan de l’aigua és fa un bé escàs...

Quan d’aspirador de la mala consciència serveix una acció solidària realitzada un cop a l’any. Quan s’utilitzen dolors aliens per a aspirar els que un es veu assetjat.

Quan dels debats que salven les hores d’un sopar entre desconeguts passem a debats transcendentals que poden determinar aspectes importants.

Quan la teva confiança es cotitza a l’alça per culpa d’un cor mol danyat. Quan les cicatrius impedeixen la pell els broncejats.

Quan les simples paranoies mentals que intenten dignificar una vida que vessa de benestar evolucionen a dilemes essencials per a l’existència d’un home.
Quan aquest home sap que el benestar passat està dipositat en un pou on no veu el final.

Quan la felicitat d’antany resta amagada...o potser extraviada

Quan el que a ulls d’altres són tan sols els postres d’un copiós menjar és als te ulls l’únic del que et pots alimentar.