El perquè de tot plegat

Avui, induït per un gran company, m'he fet la pregunta mare. La pregunta mare és aquella que ho engloba tot, a la qual acabo arribant sempre després de qualsevol pensament, fins el més insignificant, però que com a pensament ja adquireix determinada importància.

Davant d'aquest encontre, tant fortuït com benvingut, entre jo i la qüestió cabdal, he sentit la necessitat de plasmar-ho en un paper (cosa que després he aprofitat per estrenar el meu espai digital) per amarrar-ho ben fort, davant la por a què s'esbiaixés entre qualsevol dels racons dels que estic compost, i acabés banalitzant-se.

D'aquesta manera, i atenent a què "la escritura es vida intensificada", segons opina Imre Kertész, opinió la qual comparteixo, no només m'he aferrat als meus vaivens mentals sinó que a demés els he intensificat.

Avui per A o per B, el meu ritme mental s'ha vist eclipsat per la pregunta mare, que és també la precusora del text, i sobre la qual es sostenta, com no podria ser d'altre manera, aquest blog.

Avui m'he aturat, i pacient, he pensat en el perquè de tot plegat.

Davant d'aquesta pregunta només em queda una opció, seguir caminant, i poc a poc anar descobrint tants perquès com vagi trobant...segurament el perquè de tot plegat pren força amb l'infinitud nombre de respostes existents.