L'ALTRE

Probablement, la maduresa consisteix en trobar l'equilibri entre el coneixement i temps que es dedica a un mateix i als altres. Entre estimar-se i valorar-se i, al mateix temps, ser sabedors de la nostra insignificança.



Rashad, un noi excel·lent de Baku (Azerbaijan). Borja Franco


Karol, un culé polonès. Borja Franco

Casa de l'Est (link portal web)

Per a tots aquells amants d'Europa, i en especial d'Europa de l'est, hi ha bones notícies!
Recentment un amic, en Gerard, va descobrir un portal web anomenat Casa de l'Est. El nom per si sol ja va despertà molts sentiments d'afinitat en nosaltres i dons creiem tot un luxe i un honor poder gaudir, des de Catalunya i Espanya, d'un portal web dedicat a l'Europa central i oriental. I encara ho és més si ho fan per "amor a l'art", com és el seu cas, cosa que diu molt sobre els seus interessos personals.

Esperem que aquesta pàgina sigui un mitjà més per poder fer que afloreixin les riqueses d'aquesta part del món, d'aquesta part d'Europa.

Centre for Intercultural Dialogue - Kumanovo (Macedònia)

Youth Open Festival members in a street action in Kumanovo, Borja Franco

The Centre for Intercultural Dialogue (CID) is a non-governmental, non-profit youth organization that works on regional level in Macedonia. It was formed in May 2006 by active youth leaders and youth workers from Kumanovo.

The mission of the Centre for Intercultural Dialogue is to promote and support intercultural understanding and cooperation, peace and solidarity through active youth participation in the society, and especially through volunteer involvement on local and internacional level.


Davit is one of the roma participants from CID, Borja Franco

"Quan prendrem consciència del nostre paper, fins del més esborrat, només aleshores serem feliços. Només aleshores podrem viure en pau i morir en pau, perquè allò que dóna un sentit a la vida dóna un sentit a la mort"
Terra dels homes, Antoine de Saint-Exupéry

Una tarda a Belgrad

Gent gran jugant a escacs al parc Kalemegdan de Belgrad (Sèrbia), Borja Franco


Gent gran jugant a escacs al parc Kalemegdan de Belgrad (Sèrbia), Borja Franco

OHRID, Macedònia

Ohrid és una petita ciutat, situada al sud-oest de Macedònia, i que contorneja la part nord de l'anomenat també llac Ohrid.
Aquesta ciutat va ser declarada Patrimoni Natural, l'any 1979, i Cultural, l'any 1980, de la Humanitat.
És, per a tota la població macedonia, el tresor del seu país.






Ohrid, Borja Franco

"Los Balcanes poducen más historia de la que pueden consumir"Churchill

Cerimònia de Srebrenica 11-07-2008, Borja Franco

La Mare Teresa de Calcuta recordada a Skopje

La Mare Teresa de Calcuta va néixer a Skopje l'any 1910, quan el territori estava sota domini de l'imperi otomà. Cal matissar, per això, que era d'origen albanès.
El passeig principal de la capital de Macedònia alça una estàtua en honor a una de les persones catòliques més influents dels temps.

Quan se li preguntà com es podia promoure la pau arreu del món, la Mare Teresa contestà: "Aneu a casa i estimeu a la vostra família".
Aquesta resposta deixa al descobert un segon dubte: quina és la nostra família?



Estàtua de la Mare Teresa a Skopje, Borja Franco

Paraules de lletres

Un treballador d'un quiosc a Sarajevo, Borja Franco

Kumanovo unit pel Youth Open Festival

Kumanovo és una de les principals ciutats de Macedònia, situada al nord, a 30 km de Skopje, i amb prop de 100.000 habitants. Aquesta població està repartida entre macedonis i albanesos, majoritàriament, i també gitanos i turcs. La celebració d’aquest festival: Youth Open Festival, organitzat pel Centre de Diàleg Intercultural (CID), tenia com a principal objectiu unir les quatre diferents cultures presents a Kumanovo.

Les diferents comunitats culturals viuen molt separades arran de la guerra entre macedonis i albanesos que va assetjar Macedònia l’any 2001. Els joves són els que més pateixen aquesta situació: “jo mai he trepitjat la zona albanesa” deia Milos Ristovski, un noi macedoni de 17 anys. “La part macedònia la podria recórrer amb els ulls tancats, però a l’albanesa em perdria” va seguir. Això és perquè els joves han nascut, com aquell qui diu, separats. Saben que existeix el barri albanès, el macedoni i també la zona gitana que es situa a la part nord del poble, i no trepitgen la que no és la seva.

És per aquesta conscienciosa divisió que el CID va organitzar aquest any, per primera vegada, el Youth Open Festival. L’objectiu era “mostrar, a través de l’art, que el diàleg i la convivència entre diferents cultures és possible” segons Ivana Davidovska, membre de CID i promotora del festival.

El festival va constar de la col•laboració de 9 voluntaris internacionals provinents d’arreu d’Europa i d’una trentena de voluntaris locals, tant macedonis com albanesos i gitanos, que junts van aconseguir unir per primera vegada les quatre diferents cultures al centre de la ciutat. “Esperem que aquest primer contacte entre les diferents comunitats no quedi només en una anècdota d’aquests tres dies de festival sinó que prengui forma en la vida quotidiana” valorava Lindita Rexhepi, membre de CID i promotora també del festival.

( Les fotografies van ser fetes per la fotògrafa de la organització CID, Marija Jovanovska)

BALCANS 08

És un moment difícil: la tornada.

Ara ets a casa, “on et pertoca”, com dirien els més arrelats i a la vegada els més desentesos de la grandiositat de la nostra casa, el món.
Lluny queda aquell descens a l’interior de la vida. Aquell descens frenètic, radiant i sempre tant enriquidor. Aquell brau caminar per la bandera d’altres països, el bullici de remotes ciutats de l’est, la humilitat amb que es desperta un petit poble dels Balcans o el silenci amb que s’acluca sota la llum de la lluna. Lluny queda aquella corrent que t’empenyia amb una força vital cap a l’encontre amb l’altre, xocant un i altre cop contra parets de sentiments. Les carícies de nous idiomes que t’esculpeixen en les formes de la multiculturalitat. Lluny queda el bon dia d’un repte o el fatigat aprenentatge amb que es pon el sol. El retrat d’un desinteressat somriure o el caliu de la pobresa. Lluny queda l’abraçada de l’universal: la humanitat.

Lluny queda la que ara és per a mi també casa meva.


Ohrid (Macedònia), Borja Franco